Àries Barroques
Òperes barroques
El terme «ària» està íntimament unit a belles melodies, que sedueixen les nostres orelles i captiven el nostre cor. Pensar en una ària és pensar en l’expressió profunda de sentiments, sota la forma d’uns versos poètics, que units a aquesta melodia abans descrita, ens fa entrar en un estat com d’embruix estètic.
Cap al segle XVII, l’enorme tradició madrigalista genera una nova manera de commoure l’escolta, i ho fa utilitzant versos molt més senzills i directes i, sobretot, valent-se de la melodia, de la textura homofònica que, acompanyada o no, podia penetrar en les consciències de qui gaudia d’aquelles petites perles poètiques.
L’ària és sens dubte l’instrument privilegiat pel qual, unit a altres recursos, es va forjar un dels més importants gèneres musicals de la nostra història: l’òpera. Permetia al compositor transmetre al públic els estats anímics dels seus personatges i fer-ho de manera que aquell públic, en commoure’s, es tornés còmplice d’aquell que plorava, o s’extasiava d’amor. La gent cantava l’alegria d’aquell o plorava amb l’altre, però sempre, valent-se no sols d’uns versos simples i molt ben escrits, sinó sobretot d’una música, i en concret d’una melodia que la gent mai oblidaria en setmanes i que després d’escoltar-la cantaria en el seu dia a dia.
En el nostre concert introduirem breument com es van construir aquelles primeres àries dels segles XVII i XVIII, de com era l’ambient cultural i musical que els va donar carta de naixement. Repararem en aquests recursos retòrics dels quals es valien els grans mestres d’aquella època per guiar els seus escoltes pel seu treball musical, però sobretot, en el nostre Concert ens submergirem en la música, cantant-la i interpretant-la, per sortir d’allí plens d’ella i portar-la als nostres cors.
