Àries Barroques
El terme «Ària» està íntimament unit a belles melodies, que sedueixen les nostres oïdes i captiven el nostre cor. Pensar en una Ària és pensar en l’expressió profunda de sentiments, sota la forma d’uns versos poètics, que units a aquesta melodia abans descrita, ens fa entrar en un estat com d’embruixament estètic.
Per al segle XVII, l’enorme tradició madrigalista, genera una nova manera de commoure l’escolta, i ho fa utilitzant versos molt més senzills i directes, i, sobretot, valent-se de la melodia, de la textura homofònica que acompanyada o no, podia penetrar en les consciències de qui gaudís d’aquelles petites perles poètiques.
L’Ària és sens dubte l’instrument privilegiat pel qual, unit a altres recursos, va forjar un dels més importants gèneres musicals de la nostra història: l’ÒPERA. Permetia al compositor transmetre al públic els estats anímics dels seus personatges i fer-lo de manera que aquest públic en commoure’s es tornés còmplice d’aquell que plorava, o s’extasiava d’amor. La gent cantava l’alegria d’aquell o plorava amb l’altre, però sempre, valent-se no sols d’uns versos simples i molt ben escrits, sinó sobretot, d’una música, i en concret d’una melodia que la gent mai oblidaria en setmanes i que després d’escoltar-la cantaria en el seu dia a dia.
En el nostre Concert introduirem breument com es van construir aquestes primeres àries dels segles XVII i XVIII, de com era l’ambient cultural i musical que els va donar carta de naixement. Repararem en aquests recursos retòrics dels quals es valien els grans mestres d’aquella època per a guiar a les seves escoltes pel seu treball musical, però sobretot, en el nostre Concert ens submergirem en la música, cantant-la i interpretant-la, per a sortir d’aquí plens d’ella i portar-la en els nostres cors.
PROGRAMA
Caccini - 1551
Monteverdi -1567
Cesti -1623
Caldara – 1670
Vivaldi - 1678
Scarlatti - 1685
Giordani -1751
Gluck - 1756